Les màquines de parlar
Albert Arribas dirigeix 'Verbagàlia' a la Sala Atrium, dos monòlegs de Víctor Català que mai no s'havien representat professionalment
Quan el teatre es fa bé, també agrada. Sobretot si es fa amb rigor. I si una cosa té l'Albert Arribas, és que és un home rigorós. [...] Només faltava que entrés a l'equació la Víctor Català: una altra bèstia nostrada, amb els monòlegs La tieta i Verbagàlia. [...] Dues altres bèsties en escena, la Paula Blanco i l'Oriol Genís, posen cos i ànima a les paraules de la Víctor. No us perdéssiu pas aquesta joia a la renovada Sala Atrium. [...]
Quan accedim a la sala, ells dos ja hi són, ben assegudets. «El pedestal són les sabates», deia Joan Brossa. En aquest cas, el pedestal no és de cartó pedra (construït a l'imprescindible Taller d'Escenografia Castells). Paula Blanco i Oriol Genís seuen, pacients, amb una actitud entre el tedi de la sala d'espera i la resignació de la condemna (auto)imposada. L'escenari és una caixa negra, ara sense aquelles dues portes que tant condicionaven les posades en escena a l'antiga Atrium. [...]
El «no-lloc» que és un escenari quan està despullat de tot decorat pot recordar un purgatori, on aquestes dues animetes en pena esperen el seu torn. L'espectacle són els dos monòlegs, un rere l'altre, amb els dos actors asseguts tota l'estona i vestits en tons ocres i marrons (vestuari de Manuel Mateos). La primera a parlar és La tieta, i Arribas fa que Blanco digui les acotacions que descriuen la cambra de la protagonista. [...] Paula Blanco manté tota l'estona els peus clavats al pedestal, mentre balanceja lleugerament el cos i la veu: Arribas fa que comenci a parlar molt a poc a poc, i de mica en mica anirà augmentant la velocitat, alhora que anirà apujant la llum que il·lumina l'escena. [...] I quin gust tornar a veure la Paula Blanco dalt d'un escenari.
Sense pausa ni transició, d'un monòleg passem a l'altre. Oriol Genís ha esperat i escoltat pacientment la seva partenaire, i ara li toca garlar. [...] El seu monòleg també comença amb calma, però quan agafa velocitat l'actor el fa anar per allà on vol. [...] Xerrar, criticar, cantar, remugar... el personatge vomita les paraules de forma patològica («l'enraonar és com una purga») i es vanta que en una ocasió va estar parlant divuit hores seguides.
[...] Feu-me un favor i aneu a la Sala Atrium: [...] veureu un espectacle que tracta el nostre patrimoni teatral amb intel·ligència i ens demostra que encara tenim molts tresors per descobrir.