Guia ràpida

Com funciona Repàs PAU

Quatre passos per aprofitar totes les eines.

  1. 01

    Tria l’assignatura

    Canvia-la des de la capçalera. La lluna ajusta el tema visual i Entra sincronitza el progrés.

  2. 02

    Escull com practicar

    Practica per temes o fes una sessió ràpida. El simulacre és cronometrat i Exàmens conté convocatòries completes.

  3. 03

    Resol i comprova

    Respon i prem Corregeix. Consulta el text, l’original i la solució; autoavalua les respostes obertes, desa exercicis o usa No ho entenc.

  4. 04

    Consolida el progrés

    Els errors van al Repàs programat. Recupera el que has desat a Marcats i consulta Punts febles.

Pregunta 2a

PAU 2025 · Juny · Sèrie 4

Redacció

Exercici 2
[4 punts en total]
Analitzeu l’escena següent de La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca, responent a les qüestions que es plantegen a continuació del text.
Adela: […] He salido a buscar lo que era mío, lo que me pertenecía.
Martirio: Ese hombre sin alma vino por otra. Tú te has atravesado.
Adela: Vino por el dinero, pero sus ojos los puso siempre en mí.
Martirio: Yo no permitiré que lo arrebates. Él se casará con Angustias.
Adela: Sabes mejor que yo que no la quiere.
Martirio: Lo sé.
Adela: Sabes, porque lo has visto, que me quiere a mí.
Martirio: (Desesperada.) Sí.
[…]
Adela: Por eso procuras que no vaya con él. No te importa que abrace a la que no quiere. A mí, a les qüestions que es plantegen a continuació del text.
Adela: […] He salido a buscar lo que era mío, lo que me pertenecía.
Martirio: Ese hombre sin alma vino por otra. Tú te has atravesado.
Adela: Vino por el dinero, pero sus ojos los puso siempre en mí.
Martirio: Yo no permitiré que lo arrebates. Él se casará con Angustias.
Adela: Sabes mejor que yo que no la quiere.
Martirio: Lo sé.
Adela: Sabes, porque lo has visto, que me quiere a mí.
Martirio: (Desesperada.) Sí.
[…]
Adela: Por eso procuras que no vaya con él. No te importa que abrace a la que no quiere. A mí, tampoco. Ya puede estar cien años con Angustias. Pero que me abrace a mí se te hace terrible, porque tú lo quieres también, ¡lo quieres!
Martirio: (Dramática.) ¡Sí! Déjame decirlo con la cabeza fuera de los embozos. ¡Sí! Déjame que el pecho se me rompa como una granada de amargura. ¡Le quiero!
Adela: (En un arranque, y abrazándola.) Martirio, Martirio, yo no tengo la culpa.
Martirio: ¡No me abraces! No quieras ablandar mis ojos. Mi sangre ya no es la tuya, y aunque quisiera verte como hermana no te miro ya más que como mujer. (La rechaza.)
Adela: Aquí no hay ningún remedio. La que tenga que ahogarse que se ahogue. Pepe el Romano es mío. Él me lleva a los juncos de la orilla.
a) Expliqueu què passa en el text i situeu el sentit de l’escena dins del conjunt de l’obra.

1 punt

Font oficial: examen en PDF (Generalitat de Catalunya) · descarregat el 8 de setembre de 2026.