Pregunta 3C.c

Exercici 3
[4 punts en total]
Trieu UNA de les tres opcions següents (A, B o C) i responeu a les qüestions corresponents.
OPCIÓ C Analitzeu, utilitzant entre dues-centes i dues-centes cinquanta paraules, com la crítica teatral següent descriu l’experiència dels espectadors i en quins elements es basa per a expressar-la. Per a dur a terme l’anàlisi, tingueu en compte les pautes següents, a més d’altres elements que considereu pertinents:
Les confessions de l’Alice El creador britànic Alexander Zeldin va presentar l’espectacle ‘The Confessions’ al Teatre Lliure, dins del marc del Festival Grec Vaig veure The Confessions, de l’aclamat dramaturg britànic Alexander Zeldin. Un nom ben eufònic. Dient-te així, has de triomfar per força. […] Alexander Zeldin i la seva companyia han passat pel Grec: el Teatre Lliure de Montjuïc ha acollit tres funcions de The Confessions (Les confessions).
Tirallonga de teatrassos i festivalassos al programa de mà: Viena, Ginebra, París, Belém, Lieja, Avinyó, Epidaure, Milà… Un encàrrec conjunt del National Theatre britànic, RISING Melbourne i els Théâtres de la Ville de Luxemburg. «La companyia A Zeldin rep el suport del Ministeri de Cultura de França.» I si, després de tot això, l’espectacle no ens ha acabat d’agradar? I si ens ha deixat força freds? I si, fins i tot, ens hem avorrit una mica? Som-hi.
[…] The Confessions pretén explicar una vida sencera al teatre, la vida d’una dona inspirada en la mare del mateix Zeldin. […] Em pregunteu què em va semblar? Teatre de text fet a la manera convencional, que se sustenta per la posada en escena i, sobretot, per la interpretació de tot el repartiment. […]
Em va interessar l’espai escènic, senzill però resolutiu, dissenyat per Marg Horwell. Sobretot el teatret inicial, que es converteix en la cuina familiar: oportunitat desaprofitada per a jugar una mica a la metateatralitat. El vestuari de la mateixa Horwell retrata molt bé cada època, des dels anys cinquanta del segle xx fins al present. […] De tot el repartiment, ajustadíssim en to i ritme, em quedo amb Erin Jean Norvill en el paper de l’Alice jove i Amelda Brown (l’Imma Colomer britànica) com a Alice gran. Pamela Rabe aconsegueix crear dos personatges tan diferents (la mare i l’amiga feminista) que cal treure’s el barret, i Gabrielle Scawthorn també treballa de meravella.
La resta: teatre ben fet, avorridot i de factura molt cinematogràfica. «Sembla una sèrie», deia el meu acompanyant. […] Alexander Zeldin ja és dins la roda dels festivalassos i teatrassos europeus, o sigui que no cal que patim gens per la seva economia. Si no fa cap estirabot ni protagonitza cap escàndol sonat, pot dedicar-se a fer el que fa durant els pròxims quaranta anys.
Oriol Puig Taulé. Núvol [en línia] (5 juliol 2023)
c) Relacioneu algun dels elements que subratlla la crítica amb la vostra pròpia experiència com a espectador o espectadora d’una obra que hàgiu vist.