Exercici 2 [4 punts en total: la manca de coherència i cohesió en la redacció, i els errors gramaticals, lèxics i ortogràfics, així com les deficiències en la presentació, poden comportar un descompte de fins a 0,4 punts] Analitzeu l’escena següent de La bona persona de Sezuan, de Bertolt Brecht (amb traducció de Feliu Formosa), responent a les qüestions que es plantegen a continuació del text. Música. Per última vegada, els déus s’apareixen en somnis a l’aiguader. Han sofert una gran transformació. Presenten senyals evidents de llargues caminades, de gran esgotament i d’haver viscut experiències desagradables. Un d’ells porta el barret xafat, l’altre ha deixat una cama en un parany de guineus, i tots tres van descalços. Wang: Per fi apareixeu! Passen coses terribles davant l’estanc de Xen Te, Resplendents! Xen Te torna a estar de viatge, ja fa mesos! El cosí ha arrambat amb tot! Avui l’han detingut! Diuen que l’ha assassinada per quedar-se la botiga. Però jo no ho crec, perquè he tingut un somni on ella se m’apareixia i m’explicava que el seu cosí la té presonera. Oh, Resplendents, cal que torneu immediatament a buscar-la. Déu primer: És espantós. La nostra recerca ha fracassat. De bons, n’hem trobat pocs i, quan n’hem trobat algun, feia una vida indigna d’una persona humana. Ja ens havíem decidit per Xen Te. Déu segon: Si és que encara és bona. Wang: És clar que ho és, però no apareix per enlloc! Déu primer: Doncs tot està perdut. Déu segon: Calma! Déu primer: Calma, per què? Haurem de dimitir, si ella no apareix! Amb quin món ens hem topat! Misèria, baixesa i depravació per tot arreu! Fins i tot el paisatge ens falla. Els arbres, tan bonics, decapitats pels cables elèctrics, i a l’altra banda de les muntanyes, veiem espessos núvols de fum i sentim canonades, i enlloc no hi ha una bona persona que se’n pugui sortir! Déu tercer: Ai, venedor d’aigua, els nostres manaments semblen destructors! Em temo que caldrà suprimir totes les normes morals que havíem establert. La gent té prou feina a conservar la vida. Els bons propòsits els porten arran del precipici, i les bones accions els hi fan caure. (Als altres dos déus): El món és inhabitable, cal que ho reconegueu! Déu segon (amb violència): No, són els homes, els qui no valen res! Déu tercer: Perquè el món és massa fred! Déu segon: Perquè els éssers humans són massa febles! Déu primer: Dignitat, amics, dignitat! Germans, no tenim dret a desesperar-nos. Havíem trobat algú que era bo i que no s’ha tornat dolent, sinó que, simplement, ha desaparegut. Correm a trobarlo. Amb un n’hi haurà prou. No hem dit que tot pot millorar encara, si trobem una sola persona capaç de viure en aquest món, només una? Surten de pressa.