Al cap d’una estona. [.] Soldat: (Es mira el carnet de premsa d’Ian.) Ian Jones. Periodista. Ian: Hm. [.] Soldat: (Allarga la mà per tocar la cara d’Ian, sense arribar al contacte físic.) Ian: Em pixo de riure. Soldat: Tu? (Somriu.) Ara la ciutat és nostra. (Es posa dret damunt del llit i orina sobre els coixins.) A Ian li fa fàstic. Hi ha una llum encegadora, i després una enorme explosió. Fosc. So d’una pluja d’estiu.