Pregunta 3C.c

Relacioneu algun dels elements que subratlla la crítica amb la vostra pròpia experiència com a espectador o espectadora d’una obra que hàgiu vist. ‘Glengarry Glen Ross’: del capitalisme a la postmodernitat Àlex Rigola ha estrenat una adaptació del ‘Glengarry Glen Ross’ de David Mamet al Heartbreak Hotel Glengarry Glen Ross és la història de quatre venedors immobiliaris de Chicago i del seu supervisor (supervisora, en el muntatge de Rigola) que treballen venent propietats deficients a preus molt per damunt del seu valor real. L’obra comença en el moment en què els caps de la companyia han instaurat una competició de vendes: el comercial que aconsegueixi unes determinades inversions per a l’empresa rebrà un cotxe luxós de premi, mentre que els dos que ho hagin fet pitjor seran acomiadats. En una pissarra es podrà veure la classificació dels comercials segons els resultats obtinguts. [...] Els comercials […] es deliran per vendre, no només per les comissions, la gratificació (cotxe) o per no ser acomiadats, sinó també perquè l’èxit a l’hora d’obtenir nous inversors farà augmentar la seva autoestima i l’estatus entre els altres comercials. David Mamet ens presenta una faula que, més enllà d’explorar els mites del capitalisme i la cara fosca del somni americà, retrata sobretot la pèrdua de confiança moral en […] el welfare capitalism, el qual a la dècada dels vuitanta ha quedat bandejat per la laissez-faire economy, la qual és representada per un món immobiliari altament competitiu entre venedors-taurons [i] empresaris assetjadors i despietats […]. Un món del tot masculí, insensible, sense ètica, que se’ns mostra a través d’un llenguatge rude, dur, ofensiu i obscè, que reflecteix, precisament, la cara autèntica d’aquest capitalisme ferotge. […] Àlex Rigola adapta el text de David Mamet i, ja d’entrada, el deslocalitza i l’intemporalitza per mitjà d’un recurs […] com és la supressió de les identitats fictícies dels personatges: cada personatge rebrà el nom real de l’actor de torn. […] La disposició central, amb públic a banda i banda, mostra un escenari nu en què només es veurà el nom de l’obra escrit amb guix a terra, una sortida d’emergència a una banda […] i una pissarra classificatòria de les vendes a l’altra. Res més. Amb aquest espai pràcticament buit […], tot el pes de l’obra recau exclusivament en el treball interpretatiu, i quin treball, a fe de Déu! Cada frase, cada mot, cada silenci, adquireixen un sentit real, viscut, veritable…, temible! […] Quina meravella, el monòleg de Pep Ambròs! […] Mamet va crear una obra ben masculina —com ell mateix!— en què tots els personatges són homes. Àlex Rigola, però, hi introdueix hàbilment dues actrius i aconsegueix que la duresa del llenguatge emprat incomodi encara més l’espectador en fer-li sentir com la violència verbal a què són sotmeses les dues dones projecta una dimensió masclista que el text original no té (si més no, de manera directa). Això funciona de meravella en el cas de la supervisora, una Miranda Gas que exhibeix una extraordinària contenció davant del reguitzell d’improperis que rep, però que després aprofitarà a l’hora d’enfrontar-se a un esfondrat Levene-Garrido. Aquesta incomoditat, però, minva en el cas de Sandra Monclús, ja que el seu personatge adopta un posat i una actitud tan masculina i agressiva com la de qualsevol dels seus rudes companys. […] En definitiva, un text del millor David Mamet polític; una adaptació, una posada en escena i una direcció exquisides, i unes interpretacions del millor que segurament es podrà veure aquesta temporada en els escenaris catalans. Jordi Vilaró Berdusan. Núvol [en línia] (2 octubre 2024)