Exercici 2 [2,5 punts en total] Llegiu atentament el text següent, extret d’una obra de l’artista conceptual, música, cineasta i activista japonesa Yoko Ono, en què reflexiona entorn de la seva pràctica i metodologia creatives: La meva pintura, tota ella composta d’instruccions (i concebuda perquè la facin els altres), va sorgir després que entressin en el món de l’art el collage i l’assemblage (1915) i el happening (1905). Si tenim en compte la naturalesa de la meva pintura, es pot utilitzar qualsevol de les tres paraules esmentades o una de nova en lloc de la paraula pintura. Però m’agrada l’antiga paraula pintura […]. De les meves pintures d’instruccions, les que més m’interessen són les «pintures per construir al cap». Al cap, per exemple, una línia recta pot no existir com un segment d’una corba, sinó com una línia recta. A més, una línia pot ser recta, corba i alguna cosa més al mateix temps. Un punt pot existir com un objecte d’1, 2, 3, 4, 5, 6 dimensions simultàniament o en diferents moments, segons diferents combinacions, com cadascú el vulgui percebre. […] Gràcies al meu mètode —la pintura d’instruccions— s’han fet possibles moltes coses interessants, com crear objectes visuals que són una fusió d’objectes materials i immaterials, etcètera […]. Espero que la gent adopti aquesta idea de la pintura i que llavors apareguin moltes altres instruccions. Aleshores els artistes seran innecessaris, perquè la gent començarà a escriure o a intercanviar les seves pròpies instruccions i a pintar. Traducció d’un fragment del llibre de Yoko Ono Pomelo, publicat l’any 2006 pel Centro de Creación Experimental