Pregunta 3c
El sentit de la «veu novella» (vers 9) i «el so difós de la conquilla» (vers 13) en relació amb la poesia.
[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]
Vora la mar és nada Vora la mar és nada l’estimada i és olorosa de ruixim marí; té els canvis de la mar en la mirada i lliure es gronxa per un blau camí.
Compta les veles a la matinada, veu a la tarda el cuejant botí, d’un so de mar és a la nit bressada; i el meu plany no li vaga de sentir.
Amor, ensenya’m una veu novella de prou virtut: no pas la cantarella de l’aigua al vent o damnejant esculls: que al bon recer de l’oblidada quilla em valgui el so difós de la conquilla quan serem sols i aclucarem els ulls.
Font oficial: examen en PDF (Generalitat de Catalunya) · descarregat el 8 de setembre de 2026.