Pregunta 3c

3. Comenteu el conte «Tot esperit», d’Invasió subtil i altres contes, de Pere Calders. Tingueu en compte, sobretot, aquests aspectes (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):
   a) L’actitud del narrador davant la visita dels inspectors (relacionant-la amb el punt de vista narratiu) i la visió de la condició humana i de la societat que se’n desprèn.
   b) Com hi són tractats els temes de la literatura fantàstica.

c) La relació, temàtica o de plantejament, amb altres contes del recull.

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]

Tot esperit Vaig rebre un imprès a mitjan setembre, i a primers d’octubre em van venir a veure dos inspectors joves, un xicot i una noia.
Els va bastar poca conversa per a dir-me que jo era un fantasma, i que no m’espantés, perquè no era pas sol. M’explicaren que nous mètodes estadístics posaven al descobert una gran quantitat de casos d’aquest peculiar estat civil.
Jo estava serè («vaporós», em digueren ells) i encara no em sentia esverat. —¿I què passa, doncs, amb la meva dona i els meus fills i amb la vida que porto?
«No res. Són imaginacions vostres», em replicaren. —Bé, sí… Però i ells, els meus parents?
«Se us imaginen a vós», van respondre’m. Se’ls veia molt segurs i no paraven de repetir-me que, de moment, no hi havia motius de preocupació. Tant m’ho digueren que a l’últim em va venir suor freda. La noia inspectora em volgué tranquil·litzar una vegada més i em donà uns quants cops amistosos a l’esquena; va sonar com si algú piqués un núvol amb els artells (el que pot l’aprensió). —Podeu donar gràcies de no ser un vampir —em digué—. Això sí que és un desfici constant i un perill per a la família. Veiem cada quadre! Vós, almenys, no feu mal a ningú. —I com m’he de comportar? —Com si tal cosa. Amb naturalitat, i tot pensant que la fantasmagoria d’ara ja no és com la d’abans.
Els vaig acompanyar fins a la porta, i pel camí els remerciava per la conformitat que prova ven de dur-me. Però de retorn al menjador, vaig comprovar (ficant-me la mà a la pitrera) que entre la camisa i el cos hi tenia una separació de ben bé dos travessos de dit.