Pregunta 3c

El sentit del fragment en relació amb el conflicte que planteja la tragèdia.

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]
Saïd:
Hassèn: aparta’t.

(Despreciatiu de cop, després amb exaltació creixent.)

Vull veure al vanitós com s’estarrufa…

Un gall sense esperons i sense cresta!

Sempre parlant d’honor, i sempre als llavis

posant-se un Déu que a cada instant trepitgen.

Miserable, felló!… Mos fills, veieu-lo:

és de la taifa d’aquells vils que un dia,

hipòcrites parlant d’amor als homes,

nos xuclaren la sang; ni en les estables

nos deixaren un lloc vora les bèsties;

i avorrits com mesells, i a la ventura,

nos llençaren pel món, sens cor, negant-nos

fins per morir en pau un clot de terra.

I pel cap de son Déu, que era ben nostre

lo món que ens han robat! Mes què podíem

esperar d’una gent que, té, mireu’s-ho,

(Despenjant lo punyal amb empunyadura de creu i llençant-lo a terra.)

l’odi unit al perdó; l’anyell al tigre:

lo punyal i la creu tot d’una peça.

(Després d’una pausa, senyalant a Carles.)

I ara escolteu, companys, per sa vergonya.

[…]

Mes, ah! de cop nos revoltà la xusma

de mariners cristians; un crit la mare

llençà de mort; volgué fugir; los monstres

pels cabells l’arraparen. La sang seva

(Blanca, sense donar-se compte, s’enterneix i acaba per plorar.)

aquí em saltà. (A son rostre.)

Caigué, i ai! de sos braços

m’arrencaven! Mes ella m’estrenyia,

morint i tot, aquesta mà; ses ungles

m’entraven a la carn: «Fill: venja’ns! venja’ns!»

I els monstres l’aixecaren, i a les ones

la llençaren rient, i com surava,

«venja’ns!» cridant, d’un cop de rem li obriren

lo cap pel mig i s’enfonsà entre escuma!

(Molt despreciatiu.)

I aquí els teniu, que els fem horror! Les hienes,

los lladres i assassins bé ho som nosaltres!

Ells… coloms sense fel, ànimes pures,

cors de nin, tot amor, sants de retaule!
Blanca (sanglotant):

Pare! ah! pare!
Carles:
Què, filla?
Blanca:
Déu meu!
Carles (amb indignació):
Plores?
Saïd (amb marcada sorpresa):

Qui plora? (A part.) Com! Aquesta dona!
Ferran (amb dolçura):

Blanca!