Pregunta 3b

3. Comenteu el poema de Josep Carner «La vida incerta», publicat per primera vegada a La primavera al poblet (1935). Tingueu en compte, sobretot, aquests aspectes (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):
   a) El tema del poema i el sentit del títol, fent atenció a l’expressió del pas del temps, a les referències a les estacions i a les preocupacions que s’hi expressen.
   b) La versificació i l’estructura del poema, i el valor que hi tenen els recursos retòrics, com ara els contrastos i les interrogacions.

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]
La vida incerta El riu s’emporta en fulles fatigades botí flairós que broda son setí.1 Ve el sol roent, després les maltempsades; després, es farà gebre el serení.2 ¿L’abril encara tornarà a ma cleda guarnit de xiscles? I, en florint els sots, ¿deixaré pel cucut en la verneda el caliu d’argelagues i capçots?3 O bé en l’hivern, quan, l’alta nit vinguda, el cremallot,4 per son esglai batut, mori en espeternec, i, mai planguda, xiuli per un forat la solitud; quan buits camins arribin a cruïlla sense petjades a bescanviar, i a lloc gras, vermenós,5 corri la guilla i deserti les serres el senglar, ¿me n’aniré tot sol, no vist rodaire, closos els ulls com per al dolç dormir, sense plany de la terra ni de l’aire, vers una primavera sense fi?
1.  setí: ‘teixit lluent de seda, cotó o lli’.
2.  serení: ‘humitat de l’aire que cau certes nits serenes, rosada’.
3.  capçots: ‘panotxes de blat de moro desgranades’.
4.  cremallot: ‘en una espelma, tros de ble incandescent en deixar de fer flama’.
5.  vermenós: ‘que cria cucs’.