Pregunta 3c

El sentit dels dos versos finals i la relació amb el símbol del foc en l’obra de RossellóPòrcel.

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]
A Mallorca, durant la Guerra Civil Verdegen encara aquells camps i duren aquelles arbredes i damunt del mateix atzur es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre la pluja difícil, la pluja blava que ve de tu, cadena clara, serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s’hi marceix, concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons de cacera, entre somnis de setembre i boires entintades de capvespre.
Tota la meva vida es lliga a tu, com en la nit les flames a la fosca.
Barcelona, setembre 1937