Pregunta 3c

3. Comenteu el fragment següent de Jardí vora el mar, de Mercè Rodoreda. Tingueu en compte, sobretot, aquests aspectes (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):
   a) La situació del fragment en l’argument de la novel·la i les referències a altres moments de la història dels personatges.
   b) La presència del món natural i el seu significat; justifiqueu-ho amb els exemples que ofereix el text sobre l’aigua i les flors.

c) El punt de vista narratiu.

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]
Vaig obrir la llibreta. L’Eugeni hi escrivia tot el que li anava passant. El primer tros que vaig llegir va ser el de la baralla amb en Francesc, al carrer. Vaig anar més endarrere. Parlava de com s’havia anat enamorant, molt de mica en mica. A les nits d’estiu es trobaven al carrer d’Elisa, caminaven agafats de la mà fins a la placeta dels arbres i s’aturaven a sota dels pebrers. Quan tenien catorze anys i estaven dos o tres dies sense veure’s, ella anava a buscar flors a casa d’ell.
Si la convidaven a dinar, ell es quedava estones mirant-la amb els ulls encantats. Li explicava les lliçons i l’ajudava a fer els problemes. Ella li buscava trèvols de quatre fulles al jardí del col·legi i els hi ficava al llibre d’història quan anava a estudiar a casa d’ell.
Parlava molt d’un vestit que ella havia dut un estiu. I tot d’una em vaig recordar dels vestits de la meva Cecília. De color de flor de romaní. No hi havia res igual, però em semblava que s’havien estimat com ens havíem estimat amb la Cecília. Un dia que havia plogut molt fort, ell s’havia passat la nit escoltant l’aigua de la riera que baixava corrent; l’endemà, ella li va dir que havia pensat en ell tota la nit. Després començava a parlar d’en Francesc, i es veu que tots dos se’n reien. A ella no li agradava perquè era ric i presumia massa. I el pobre Eugeni, a la llibreta, deia que ella se li anava tornant bonica com un àngel.
La Mariona es va aixecar i va mirar per la finestra. —No se’t fa massa tard?
Em va dir que no i es va tornar a asseure. Jo vaig anar llegint. Em saltava fulls perquè tenia ganes d’acabar. Pensava en la Cecília, que se m’havia mort tan jove.
Un dia, ella va començar a tenir por. Acabava de fer divuit anys. Li va agafar por d’haver de cosir tota la vida, fins que es morís.