Pregunta 3c

3. Comenteu el poema «Quina grua el meu estel», pertanyent a la sèrie «El desig i el convit» del llibre El poema de la rosa als llavis, de Joan Salvat-Papasseit. Tingueu en compte, especialment, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):
   a) La mètrica i l’estructura del poema (podeu fer-ne una paràfrasi).
   b) El tema del poema i la identificació que el poeta estableix entre la grua/estel i l’amiga.
   Convé tenir present el lloc que ocupa el poema en el llibre.

c) El sentit simbòlic dels elements mariners.

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]
Quina grua1 el meu estel

Quina grua el meu estel,

quin estel la meva grua!

—de tant com brilla en el cel

sembla una donzella nua.
L’espurneig que em fereix l’ull

són els seus pits quan s’inclina:

si fa un mirall de l’escull

perleja a l’arena fina.

De la meva barca estant dono al cordill tota mida.

I l’ala clara, sestant,2

del gavot3 que passa, crida.

Oh, el seu flanc rosa i argent

i la trena que es deslliga volar d’oronella4 al vent!

cabell desfet de l’amiga.

Amiga del dolç turmell.

—Com una vela s’enfila

espitllera5 de l’ocell: si jo llenço el braç, vacil·la.

Vianant vora la mar

prega pels mariners que arriben;

si veuen l’estel dansar

moren de tant que sospiren.
Vianant, puja al meu bot

que és lliure de la sentida,6

però no diguis ni un mot

si no vols perdre la vida.

Vianant, no parlis, no, que l’oreig l’acosta, i mira

que et prendrà l’amor senyor

—que el mariner ja sospira.
1.  grua: ‘estel de paper’.
2.  sestant: ‘que sesteja, dorment’.