Pregunta 3c

3. Comenteu el poema «Amb ronca veu», pertanyent a Vent d’aram, de Joan Vinyoli.
   Tingueu en compte, especialment, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):
   a) El lloc i la funció del poema en el conjunt del llibre.
   b) L’estructura del poema (fent atenció a la mètrica) en relació amb l’exposició dels temes i el sentit (podeu fer-ne una paràfrasi que us ajudi).

c) El significat simbòlic de les figures de l’arbre i del gall salvatge, i la relació amb la concepció de la poesia que té l’autor.

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]
Amb ronca veu

Com que no menjo per la fam que tinc,

com que no calmo la gran set que tinc,

com que no sé de canviar el meu crit

en mena de vianda, pateixo de gana i de set i clamo retorçant-me.

Tremolo, fosc, de les arrels a les fulles

i m’omplo d’enyorança turmentada

i em perdo molt endintre del gran bosc

ple de barrancs

i sóc el gall salvatge: m’exalto de nit quan les estrelles vacil·len,

amb ronca veu anuncio l’aurora,

tapant-me els ulls, tapant-me el crit amb les ales,

i m’estarrufo collinflat i danso,

tot i saber que em guaiten els ulls del caçador.