Pregunta 3c

La idea o les idees que l’autor vol transmetre en el desenllaç de l’obra.

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]

Cugat i Oleguer queden separats dels altres.
Oleguer: Senyor escriptor, no l’hauríem pagada amb or una experiència com aquesta?
Cugat: Fet i fet, hauria preferit estalviar-me-la… Oleguer: Imaginar-la, llegir-la, sí! I per què no viure-la? Covards!
Cugat: Tot és relatiu, aparent, provisori… Has escoltat la Núria? Has vist l’actitud de cadascú de nosaltres?
Oleguer: Falòrnies d’intel·lectual!
Cugat: Mira: suposem que ara fa deu anys els matrimonis entre nosaltres sis s’haguessin combinat d’una altra manera… m’entens, oi?
Oleguer: Sí… i què?
Cugat: Doncs que això no hauria impedit que ara tinguéssim les mateixes inquietuds i assistíssim a una escena com aquesta o molt semblant… Tant se val!
Oleguer: Exacte! Tant se val! Finalment hem coincidit. Ja era hora!

Núria s’espavila.
Núria: Ja estic bé… Gràcies a tots… Perdoneu-me… Us he aigualit la festa… Oriol, no em deixis… (Es posa dreta, ajudada per Oriol.) Anem a casa… a reposar… Que demà arriba el nostre fill…

Se’n van lentament, abraçats per la cintura.
Mercè (acostant-se a poc a poc a Cugat): Cugat… Cugat: Digues, Mercè… Mercè: Anem-nos-en… Cugat: Sols? (Ella es repenja al braç d’ell i assenteix amb el cap.) A on?
Mercè: On vulguis… però tots dos.

Se’n van, molt junts.
Oleguer: I nosaltres?
Eulàlia: Què passa, Oleguer?
Oleguer: Penso com podríem salvar-nos del ridícul… Eulàlia: Quin home! (Amable.)
Oleguer (acostant-s’hi a tocar): Fas una cara que no et coneixia… Et trobo interessantíssima.
Eulàlia (infantil): Ja veus!
Oleguer (pinxesc): Senyora, em permet una pregunta indiscreta, indecent i tot?
Eulàlia: Vostè mateix… Però abaixi la veu: soc casada!