A mig son
¿Quin gemec em desvetlla
d'algú que és lluny? No ho sé.
Em moc sobre el coixí, vida insegura,
massa amussada¹ per a entendre bé.
Ombres al meu devora,
estranya solitud
d'orfe, de mort o d'animal perdut...
¿Talment, ningú no plora?
Ho hauria dit. Darrere la finestra
i la porta, cap cosa de debò.
Cap ona estranya de dolor m'arriba.
Si hi era estat, s'ha avergonyit el so.
Com una agulla fina,
una agonia m'entra cor endins.
Després una veu dolça diu, a penes,
a l'afluixat gavell² de mos instints:
—Perd la teva esma dins el pèlag³ negre
que no coneix ribera ni farell:⁴
ara és hora de treva;
dorm bocatort dessota el blanc mantell.
¿Per què escoltar, darrere tot un dia
anguniós i cot?⁵
Ves cloent⁶ les parpelles; tot desfent-te,
bada't⁷ al dolç ignorament de tot.
- amussada: 'poc esmolada, gastada'.
- gavell: 'pila, munt, conjunt desordenat'.
- pèlag: 'mar, oceà'.
- farell: 'far'.
- cot: 'ajupit, inclinat cap a terra'.
- cloent: 'tancant'.
- bada't: 'obre't'.