Pregunta 3c

El significat i el to de les dues darreres estrofes (v. 17-24) en contrast amb les prece dents.

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]
A mig son

¿Quin gemec em desvetlla

d’algú que és lluny? No ho sé.

Em moc sobre el coixí, vida insegura,

massa amussada1 per a entendre bé.
Ombres al meu devora,

estranya solitud

d’orfe, de mort o d’animal perdut…

¿Talment, ningú no plora?

Ho hauria dit. Darrere la finestra i la porta, cap cosa de debò.

Cap onda estranya de dolor m’arriba.

Si hi era estat, s’ha avergonyit el so.

Com una agulla fina,

una agonia m’entra cor endins.
Després una veu dolça diu, a penes,

a l’afluixat gavell2 de mos instints:

—Perd la teva esma dins el pèlag3 negre

que no coneix ribera ni farell:4

ara és hora de treva; dorm bocatort dessota el blanc mantell.

¿Per què escoltar, darrere tot un dia

anguniós i cot?5

Ves cloent6 les parpelles; tot desfent-te,

bada’t7 al dolç ignorament de tot.