Pregunta 2c

La contraposició entre els símbols vitalistes i les imatges de la mort.

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]
Oda a Espanya

Escolta, Espanya, — la veu d’un fill

que et parla en llengua — no castellana;

parlo en la llengua — que m’ha donat

la terra aspra: en’questa llengua — pocs t’han parlat;

en l’altra, massa.

T’han parlat massa — dels saguntins

i dels que per la pàtria moren:

les teves glòries — i els teus records, records i glòries — només de morts:

has viscut trista.

Jo vull parlar-te — molt altrament.

Per què vessar la sang inútil?

Dins de les venes — vida és la sang, vida pels d’ara — i pels que vindran:

vessada, és morta.

Massa pensaves — en ton honor

i massa poc en el teu viure:

tràgica duies — a mort els fills, te satisfeies — d’honres mortals,

i eren tes festes — els funerals,

oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos — marxar replens

dels fills que duies — a que morissin: somrients marxaven — cap a l’atzar;

i tu cantaves — vora del mar

com una folla.

On són els barcos? — On són els fills?

Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava: tot ho perderes, — no tens ningú.

Espanya, Espanya, — retorna en tu,

arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t — de tant de mal;

que el plor et torni feconda, alegre i viva; pensa en la vida que tens entorn:

aixeca el front,

somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? — No et veig enlloc.

No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua — que et parla entre perills?

Has desaprès d’entendre an els teus fills?

Adeu, Espanya!

Etiqueta de l’alumne/a