Pregunta 2c

Els símbols del poema recurrents en Bruixa de dol.

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]
XIII

Bruixa de dol, al meu cau solitari,

he clos el llibre on l’òliba fa dia.

A trenc d’oblit s’esquera* la falzia i el gessamí al tombant d’aquest llunari.

Amb pas furtiu, per fosc itinerari,

l’aranya ha pres altre cop el casal.

Cendra d’amor assenyala el portal.
Però la lluna em dicta que despari

el decorat —veus?, l’arbre malferit

serva a l’escorça la teva divisa—.

I em cita al fons de l’estany sense brisa.
Torno el mirall al calaix de la nit

i esborro el rastre, travessat d’agulles.

Se’m bada als dits la tristor de les fulles.

• s’esquera: ‘creix bé, es nodreix (una planta)’.